Maria José Catalá, t’estàs carregant el transport públic.

El Metro i EMT a València suposen hui:

  • Esperes eternes.
  • No saber si arribaràs a temps a treballar o estudiar.
  • Busos i vagons saturats en hores punta.
  • Busos que passen de llarg perquè van plens.
  • Pantalles i rellotges que no funcionen o funcionen malament.
  • Avaries contínues en les vies, les escales mecàniques o els accessos.
  • ... i a més: el preu del bitllet ha pujat i pujarà.

Els governs de PP i VOX han convertit moure’s en transport públic en un calvari. La manca d’inversió i una deixadesa total repercuteixen en les nostres vides, la nostra feina, la nostra qualitat de vida.

Maria José, tota València sap això teu! Ja n’hi ha prou!

Si vols saber-ne més:

Per què funciona pitjor l’EMT?

El servei d’autobusos de l’EMT està patint un deteriorament molt greu des de l’arribada del govern del PP i Vox a l’Ajuntament de València.

Cada vegada hi ha més autobusos plens, més temps d’espera, expedicions que es cancel·len i barris que no reben el servei promés. De mitjana, prop de 300 autobusos al mes deixen de circular, cosa que afecta directament el dia a dia de milers de persones.

Segons dades oficials de l’Empresa Municipal de Transports els seus autobusos circulen hui més lentament que fa dos anys. En només dos anys, l’EMT ha perdut 0,41 km/h de velocitat mitjana, un descens del 3,4% que té un impacte directe en la durada dels trajectes.

Esta situació té una causa clara: mala gestió i falta de planificació. No es cobreixen baixes de conductors ni mecànics, falten recursos humans i fins i tot el Servei Especial per a persones amb mobilitat reduïda està patint retallades.

L’EMT pot arribar a un forat de 100 milions d’euros: A més, l’EMT arrossega una situació econòmica crítica, amb un deute que supera els 40 milions d’euros i la pèrdua de desenes de milions en ajudes europees i estatals per no complir amb obligacions com la Zona de Baixes Emissions. Tot això posa en risc el futur del servei i pot acabar afectant altres polítiques municipals bàsiques.

Quan el transport públic es gestiona malament, qui ho paga és la gent: la que depén del bus per anar a treballar, estudiar o viure amb autonomia.

Per què funciona pitjor el Metro?

En els últims dos anys, el servei de Metrovalencia ha empitjorat de manera evident. No és una sensació: és el resultat de decisions polítiques concretes del govern del PP i Vox a la Generalitat.

S’han reduït vagons i espaiat freqüències, provocant combois plens, andanes col·lapsades i esperes de més de 15 minuts en moltes línies. Les avaries són constants, amb desenes d’incidències cada mes, i en moltes estacions ni tan sols funcionen les pantalles informatives, de manera que la gent no sap quan passarà el pròxim metro.

A això s’afegeixen nous validadors més lents, que generen cues innecessàries, i una deixadesa evident en el manteniment de les instal·lacions. Tot mentre pugen els preus dels bitllets i es renuncia a milions d’euros en ajudes al transport públic.

El problema no és tècnic: és un model que degrada el transport públic perquè la gent es canse i acabe agafant el cotxe. I això, en una àrea metropolitana cada vegada més poblada, està portant el sistema al col·lapse.

La que se’ns ve damunt perquè Maria José Catalá NO VOL aprovar la Zona de Baixes Emissions:

No aprovar la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a València no és una discussió ideològica ni un capritx ecologista. És, sobretot, un problema de diners i de butxaca. I els diners, quan falten, sempre acaben eixint del mateix lloc: de la ciutadania.

La llei estatal obliga les ciutats grans a tindre una ZBE en funcionament. No és una opció. És un requisit per poder rebre ajudes públiques destinades al transport i a la mobilitat. Quan València no va complir el termini a finals de 2025, la primera conseqüència va ser immediata: l’Ajuntament va haver de tornar més de 4 milions d’euros en ajudes al transport públic. Eixos diners ja no tornaran.

A partir d’ací, el problema es fa més gran. Sense ZBE, València quedava fora de les ajudes estatals per a 2026, que servixen per a mantindre els descomptes en autobusos i abonaments. Açò obligava a prendre una decisió molt clara: o pujar el preu del transport públic, o pagar-ho amb diners municipals. L’Ajuntament ha triat pagar-ho, però això significa que 14 milions d’euros ixen del pressupost municipal, és a dir, dels impostos de totes i tots.

Això vol dir menys diners per a vivenda, barris, serveis socials, neteja o cultura. Encara que el bitllet no puge, algú està pagant la factura, i eixe algú: eres tu amb els teus impostos.

Però el risc no acaba ací. Moltes inversions importants en carrils bici, reurbanitzacions o projectes de mobilitat sostenible estaven condicionades a tindre la ZBE aprovada. Si no s’implanta, València pot perdre desenes de milions d’euros en ajudes ja concedides. I, a més, la llei permet que, si no es complixen les condicions, no sols s’hagen de tornar eixos diners, sinó pagar multes.

Segons els càlculs més prudents, el cost pot ser de 30 milions d’euros. En l’escenari més negatiu, podria arribar a més de 100 milions. Parlem de xifres que poden hipotecar el futur de la ciutat durant anys.

En resum: no tindre ZBE no evita cap problema, el multiplica. No abarateix la vida, l’encarix. O paguem amb bitllets més cars, o paguem amb impostos, o paguem amb serveis pitjors.

Què proposem des de Compromís?

Anem a ser clars: Per a Compromís la vivenda i el transport públic son dos dels grans temes que s’han d’abordar ja i amb valentia. Entenem el transport públic no com un problema, sinó com una solució. I per això proposem un canvi de rumb immediat basat en inversió, planificació i bona gestió.

Per al metro, exigim:

  • Un pla de xoc urgent per millorar freqüències i fiabilitat.
  • Més vagons i més personal, no menys.
  • Inversió real en manteniment i informació a les estacions.
  • La planificació de noves línies que connecten municipis com Xirivella, Alaquàs o Aldaia amb València. També impulsar les noves línies 11 i 12 i l’ampliació de la 10.
  • Una gestió professional que pose les persones usuàries al centre.

Per a l’EMT, defensem:

  • Recuperar totes les expedicions cancel·lades i reforçar les línies saturades.
  • Cobrir baixes i ampliar plantilles de conductors i mecànics.
  • Garantir el Servei Especial per a persones amb mobilitat reduïda.
  • Posar ordre a la situació econòmica amb transparència i una auditoria independent a l’EMT.
  • Assegurar totes les ajudes possibles al transport públic, complint amb les obligacions ambientals.

En definitiva, volem un transport públic fiable, assequible i de qualitat, que connecte barris i municipis, reduïsca el trànsit i millore la vida de la gent.